Fa poc, l’atzar o potser el destí, de fet twitter, va fer que entrés en contacte amb l’Andrew, un americà esbojarrat que havia engegat un projecte tan esbojarrat com ell: acabar amb el problema de la gent que no té sostre. Tan bon punt el vaig “conèixer”, ho escric entre cometes perquè era una coneixença virtual, em vaig intentar informar sobre la seva persona... Qui era? D’on havia sortit? Què pretenia? Ens volia prendre el número? També l’atzar o potser el destí, altra vegada una xarxa social..., va possibilitar que conegués l’Andrew, aquest cop sense cometes, i que se’m resolguessin els dubtes que tenia.
Gràcies a l’Andrew he pogut començar a col·laborar amb Homeless Entrepreneur (Emprenedors sense sostre). Una iniciativa que pretén eradicar un dels problemes més greus que pateix la nostra societat: persones que no tenen llar. I és un problema greu no només perquè afecta una quantitat considerable de persones, sinó perquè tot sovint tenim tendència a obviar aquesta qüestió i a mirar cap a un altre costat. I com es pot assolir aquest objectiu? L’Andrew presenta una fórmula diferent i, sota el meu punt de vista, engrescadora, perquè se centra a ajudar de manera efectiva i afectiva persones concretes.
Actualment, Homeless Entrepreneur està treballant amb en Marcos, un barceloní que per diversos motius es va veure abocat a viure al carrer. En Marcos ha decidit intentar millorar la seva situació i, amb el suport de l’Andrew, està fent un gran esforç i comença a sortir-se’n. Ara ja té un lloc on viure i al mateix temps que és ajudat, correspon al projecte, entre altres coses, utilitzant el seu talent, escriure poesia, per visibilitzar la situació de les persones que no tenen sostre. A més, cada cop va assumint més responsabilitats en el dia a dia de la seva vida. En conèixer el projecte, vaig voler col·laborar amb ells i per tant vaig trucar per oferir el meu ajut.
Però... com podia encaixar jo, una professora de català, en tot això? Doncs, gràcies a l'Andrew, ha estat ben senzill: ajudant en Marcos tot traduint al català les seves poesies i fent-li classes de català un dia a la setmana. Des de fa un mes aproximadament, dedico una part del meu temps lliure a aquesta tasca i he après que tots podem col·laborar a millorar les condicions de vida dels qui ens envolten. Només cal trobar una iniciativa engrescadora...
